Waterpolo

Hola, soc l'Eric Sanchez Alcala.

 El esport que ara us explicaré es el que jo practico actualment que és el waterpolo. Jo jugo en el Caldes.

És un esport aquàtic. A mi és un esport que m'agrada molt perquè utilitzes tots els músculs del cos. És a dir és un esport molt complet. Jo vaig començar fent natació i a l'any em van oferir de jugar a waterpolo, vaig anar a provar i era molt divertit. Es juga en una piscina de 25 m i hi ha dues marques una a cinc metres i una altra a dos que marques algunes normes. I ara per últim ficaré un vídeo per què veieu com va i de què va el waterpolo.
 

Jugadores de la seleccio  Españoles:          

1	Laura
2	Marta Bach	DEF
3	Anna Espar	ATA
4	Roser Tarragó	ATA
5	Matilde Ortiz	DEF
6	Jennifer Pareja	ATA
7	Lorena Miranda	DEF
8	Pilar Peña	ATA
9	Andrea Blas	ATA
10	Ona Meseguer	ATA
11	Maica García	ATA
12	Laura López	DEF
13	Patricia Herrera	POR

 Historia de waterpolo

El joc es va desenvolupar a Gran Bretanya entre 1869 i 1870 i es va dir pol perquè els primers jugadors anaven muntats en barrils que semblaven cavalls i copejaven la pilota amb malls. Després es va dir waterpolo i futbol en aigua. En 1877 l'escocès William Wilson va redactar una sèrie de regles que van arribar a ser les bases de les regles internacionals.

Creador del waterpolo

Va ser un periodista i instructor de natació escocès durant les finalitats del segle XIX. Ell va neixer el 13 de Novembre de 1844  en Londres (Inglaterra) i va morir el 1 de Juny de 1912 en Glasgow (Escocia).

Atac:

Tradicionalment els jugadors se situen en arc al voltant de la porteria contrària a una distància aproximada de set metres. El boia (també anomenat pivot o avant-piquet) se situa al centre de l'atac i a una distància d'uns dos o tres metres de la porteria contrària.

Aquesta configuració pot variar en funció de les necessitats tàctiques, així com pot haver-hi un intercanvi de posicions entre els jugadors durant l'atac. Quan un defensor és expulsat i l'equip atacant disposa d'un jugador més, la disposició canvia.

Defensa:

Les posicions de defensa són les mateixes que les dels atacants, existint multitud de possibilitats tàctiques, com a defensa individual, zona presionante, zones per alguna posició on el rival sigui més feble, defensa doble del boia o zona "m". La defensa en inferioritat numèrica sol adaptar-se a l'atac que decideixi l'equip contrari, sent l'habitual o bé defenses basades en el bloqueig de braços, on la idea és impedir que l'atacant vegi amb claredat la porteria, o bé defenses ràpides tractant de dificultar la circulació de la pilota.

Posicions:

• El boya: Sol ser un noi/a que estigui molt fort i que llençi molt fort i aguanti molt. 
• 1 i 5: Son dos jugadors un a cada extrem de la porteria (el de la banda)
• 3: Ell ès situa com el boya per una  mica mès cap enredera i ès el que tè que estar molt atent.
• 2 i 4 Son els que estan devant de els dos pals per a uns 5 metres de distancia